Tradicionalment s’ha optat per la custodia exclusiva a favor de la mare. No obstant, la guarda compartida a Catalunya va canviar a partir de l’aprovació de la Llei 25/2010 de 29 de Juliol, Llibre II del Codi Civil de Catalunya.

L’actual regulació de la guarda i custodia recollida al Codi Civil de Catalunya (art. 233-11 del CCCat.) fixa la custodia compartida dels fills com a forma preferent quan es compleixen els criteris a considerar per la seva adopció perquè permet un millor exercici de la paternitat responsable.

Els elements a tenir en compte a l’hora d’optar per una guarda compartida i que seran analitzats pel Jutge són els següents:

a) “La vinculació afectiva entre els fills i cadascun dels progenitors, i també les relacions amb les altres persones que conviuen a les llars respectives”. En aquest sentit, poden influir negativament en l’atribució d’una guarda compartida els fets que provin una mala relació o conflicte entre el fill i un dels progenitors, o amb l’actual parella, o qualsevol altre convivent.

b) “L’aptitud dels progenitors per a garantir el benestar dels fills i la possibilitat de procurar-los un entorn adequat, d’acord amb llur edat”. Es tracta de la capacitat (personal i econòmica) dels progenitors per proporcionar l’assistència necessària als fills. Per exemple, la capacitat de poder-los oferir un lloc idoni per viure que compti amb els mitjans essencials en el cas d’un fill molt petit, o oferir unes condicions d’intimitat en el cas d’un fill més gran.

c) “L’actitud de cadascun dels progenitors per a cooperar amb l’altre a fi d’assegurar la màxima estabilitat als fills, especialment per a garantir adequadament les relacions d’aquests amb tots dos progenitors”. Es tracta de demostrar que existeix una bona predisposició entre ambdós progenitors, que existeix una voluntat per posar-se d’acord i una cooperació a l’hora de prendre decisions sobre l’educació i salut dels fills. Prova d’això seria el tipus de comunicació que tenen els progenitors, com per exemple els missatges que s’intercanvien per facilitar la relació paternofilial o per prendre les decisions sobre els fills.

 d) “El temps que cadascun dels progenitors havia dedicat a l’atenció dels fills abans de la ruptura i les tasques que efectivament exercia per procurar-los el benestar”. A l’hora de jutjar la conveniència de la custodia compartida els tribunals acostumen a tenir en compte com s’ha dut a terme l’exercici de les tasques quotidianes amb els fills abans de la ruptura i des del final de la convivència.

 Conèixer el nivell d’implicació dels progenitors en el desenvolupament educatiu i sanitari dels fills és un bon indicador de la seva implicació en la vida quotidiana dels menors. Per això és important aportar al procediment, per exemple, certificats del col·legi, guarderia, o professors extraescolars i certificats emesos pel metge o pediatra que indiquin que de forma habitual els seus fills acudien acompanyats per ells.

e) “L’opinió expressada pels fills”. Els menors han de ser escoltats pel jutge a partir dels 12 anys. Es tindrà en compte la seva opinió, però aquesta no serà vinculant, sinó que el jutge valorarà totes les circumstàncies conjuntament. També es poden tenir en compte el que els menors hagin expressat davant de tercers, per exemple, segons informes de psicòlegs o d’altres professionals que hagin valorat la situació de l’entorn familiar.

f) “Els acords en previsió de la ruptura o adoptats fora de conveni abans d’iniciar-se el procediment”.

g) “La situació dels domicilis dels progenitors, i els horaris i les activitats dels fills i dels progenitors”. Es tindrà en compte la distància entre els domicilis dels progenitors ja que, si els fills s’han de traslladar entre un domicili i un altre, i d’aquests al centre escolar, els serà més favorable que els domicilis es trobin pròxims l’un de l’altre.

En aquest sentit, es valorarà també la situació laboral dels progenitors, en actiu o a l’atur, així com les seves possibilitats d’horaris laborals.

 

Així mateix, és important tenir en compte que, com a norma general, a l’hora d’atribuir la guarda dels menors, els germans tindran el mateix règim de guarda. No poden separar-se els germans tret que les circumstàncies ho justifiquin.

I en cap cas es pot atribuir la guarda al progenitor contra el que s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista, o si hi ha indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes.