En aquest article explicarem com es solucionen els conflictes en l’exercici de la potestat parental. En primer lloc, cal saber què és la potestat parental.

La potestat parental és el conjunt de drets, atribucions i deures que tenen els pares sobre els fills no emancipats. La potestat parental correspon als progenitors amb independència de si estan casats entre si o no, ja que es fonamenta en les relacions patern-filials.

Per exemple, algunes decisions que entren dins de l’àmbit de la potestat parental són:

  • L’educació dels fills (elecció inicial o canvi de centre escolar, si el col·legi ha de ser públic i privat, religiós o laic)
  • El canvi de domicili
  • Autorització per obtenir el passaport o autoritzar un viatge a l’estranger
  • Qüestions relatives a la salut (per exemple, decidir si es realitza o no algun tipus d’operació quirúrgica o tractament mèdic, o decidir si es vacuna al menor)
  • Realització d’activitats extraescolars o complementaries
  • Celebracions socials i religioses de rellevància (per exemple, decidir si es bateja al menor, si realitza o no la primera comunió i similars en altres religions)

Aquest tipus de decisions, que són de gran rellevància en la vida dels fills, s’han d’adoptar de comú acord entre ambdós progenitors. Ara bé, aquestes decisions poden ser complicades i els progenitors poden xocar entre sí. En algunes ocasions, no només hi ha controvèrsia entre progenitores separats o divorciats, sinó també entre parelles casades. ¿Què passa quan apareixen discrepàncies entre ambdós progenitors a l’hora de prendre certes decisions respecte als seus fills?

El més aconsellable és intentar arribar a un enteniment per l’interès dels fills. Una via per intentar aconseguir aquest enteniment és la mediació, sobre la que ja en vam tractar en un altre article que pot trobar aquí.

No obstant, si no és possible arribar a cap acord, l’art. 156 del Codi Civil estableix que, en caso de desacord del progenitors, qualsevol dels dos podrà acudir al jutge qui, després d’escoltar-los a tots dos i al fill menor d’edat si tingués suficient maduresa i, en tot cas, si fos major de 12 anys, atribuirà la facultat de decidir a un dels dos progenitors. És a dir, el jutge no decideix sobre la qüestió, sinó que atorga a un dels dos progenitors la potestat de prendre aquesta decisió.

Això es realitza a través d’un procediment que es denomina jurisdicció voluntària d’intervenció judicial en casos de desacords en l’exercici de la potestat parental.

En aquest procediment intervindrà sempre el Ministeri Fiscal que és la institució encarregada de vetllar per la defensa dels interessos dels menors. No obstant, no és necessària la intervenció d’advocat i procurador, però tenint en compte la rellevància de les qüestions a tractar i de la càrrega emocional que suposa pels progenitors, sempre és recomanable contar amb l’assessorament d’un professional.

Si es troba en una situació de discrepància amb l’altre progenitor a l’hora de prendre una decisió que afecti al seu fill/a, no dubti en contactar amb aquest despatx on estarem encantats de poder-lo assessorar.