divorci archivos - Laura Aregay Martin

DESACORD EN L’EXERCICI DE LA POTESTAT PARENTAL

By Laura Aregay|2023-08-10T15:17:57+00:00agost 10, 2023|Actualitat Jurídica|

En aquest article explicarem com es solucionen els conflictes en l’exercici de la potestat parental. En primer lloc, cal saber què és la potestat parental.

La potestat parental és el conjunt de drets, atribucions i deures que tenen els pares sobre els fills no emancipats. La potestat parental correspon als progenitors amb independència de si estan casats entre si o no, ja que es fonamenta en les relacions patern-filials.

Per exemple, algunes decisions que entren dins de l’àmbit de la potestat parental són:

L’educació dels fills (elecció inicial o canvi de centre escolar, si el col·legi ha de ser públic i privat, religiós o laic)
El canvi de domicili
Autorització per obtenir el passaport o autoritzar un viatge a l’estranger
Qüestions relatives a la salut (per exemple, decidir si es realitza o no algun tipus d’operació quirúrgica o tractament mèdic, o decidir si es vacuna al menor)
Realització d’activitats extraescolars o complementaries
Celebracions socials i religioses de rellevància (per exemple, decidir si es bateja al menor, si realitza o no la primera comunió i similars en altres religions)

Aquest tipus de decisions, que són de gran rellevància en la vida dels fills, s’han d’adoptar de comú acord entre ambdós progenitors. Ara bé, aquestes decisions poden ser complicades i els progenitors poden xocar entre sí. En algunes ocasions, no només hi ha controvèrsia entre progenitores separats o divorciats, sinó també entre parelles casades. ¿Què passa quan apareixen discrepàncies entre ambdós progenitors a l’hora de prendre certes decisions respecte als seus fills?

El més aconsellable és intentar arribar a un enteniment per l’interès dels fills. Una via per intentar aconseguir aquest enteniment és la mediació, sobre la que ja en vam tractar en un altre article que pot trobar aquí.

No obstant, si no és possible arribar a cap acord, l’art. 156 del Codi Civil estableix que, en caso de desacord del progenitors, qualsevol dels dos podrà acudir al jutge qui, després d’escoltar-los a tots dos i al fill menor d’edat si tingués suficient maduresa i, en tot cas, si fos major de 12 anys, atribuirà la facultat de decidir a un dels dos progenitors. És a dir, el jutge no decideix sobre la qüestió, sinó que atorga a un dels dos progenitors la potestat de prendre aquesta decisió.

Això es realitza a través d’un procediment que es denomina jurisdicció voluntària d’intervenció judicial en casos de desacords en l’exercici de la potestat parental.

En aquest procediment intervindrà sempre el Ministeri Fiscal que és la institució encarregada de vetllar per la defensa dels interessos dels menors. No obstant, no és necessària la intervenció d’advocat i procurador, però tenint en compte la rellevància de les qüestions a tractar i de la càrrega emocional que suposa pels progenitors, sempre és recomanable contar amb l’assessorament d’un professional.

Si es troba en una situació de discrepància amb l’altre progenitor a l’hora de prendre una decisió que afecti al seu fill/a, no dubti en contactar amb aquest despatx on estarem encantats de poder-lo assessorar.

0

ATRIBUCIÓ DE L’ÚS DEL DOMICILI FAMILIAR EN CAS DE DIVORCI O SEPARACIÓ

By Laura Aregay|2022-08-27T17:54:48+00:00agost 27, 2022|Actualitat Jurídica|

En els procediments de divorci o separació, un dels punts més conflictius acostuma a ser el de l’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar.

A continuació donarem resposta als dubtes més comuns que poden sorgir en relació a l’atribució de l’ús del domicili familiar.

❶ Què es considera “habitatge familiar”?

Es considera domicili familiar aquell que, durant el matrimoni o la unió de la parella s’utilitza com a residència habitual de la unitat familiar.

Per tant, en un procediment de divorci o de separació, no és possible atribuir a cap de les parts l’ús de la segona residència que existeixi entre els béns del matrimoni o de la parella.

❷ A qui correspon l’ús de l’habitatge familiar en cas de divorci o separació?

A Catalunya, la regulació sobre l’atribució de l’ús del domicili familiar es troba als arts. 233-20 a 233-25 del Codi Civil de Catalunya.

Segons la llei, en primer lloc, sempre prevaldrà l’acord de les parts manifestat en conveni regulador, sempre que aquest acord no perjudiqui l’interès dels fills menors d’edat, si n’hi ha.

En cas que no hi hagi acord, serà el jutge qui prendrà la decisió en base als criteris establerts a l’art. 233-20 del CCCat.:

De manera preferent, si hi ha fills comuns menors d’edat i s’estableix una custodia exclusiva a favor d’un dels progenitors, s’atribuirà l’ús del domicili familiar a favor del cònjuge que tingui atribuïda la guarda dels fills comuns, fins que finalitzi la guarda. I això, tot i que l’habitatge familiar sigui propietat exclusiva del progenitor no custodi.

Subsidiàriament, s’atribuirà l’ús al cònjuge més necessitat des d’un punt de vista econòmic quan concorrin alguns dels següents supòsits:

Si s’estableix una custòdia compartida dels fills comuns
Quan els cònjuges no hagin tingut fills en comú o els fills siguin majors d’edat
Si és previsible que el progenitor custodi tingui una necessitat d’habitatge posterior que els fills comuns assoleixin la majoria d’edat

Excepcionalment, encara que hi hagi fills menors, el jutge pot atribuir l’ús de l’habitatge familiar a la part que no té la guarda si és el mes necessitat i el cònjuge a qui correspon la guarda té mitjans suficients per procurar-se el seu propi habitatge.

És a dir, és possible que s’atribueixi la guarda dels fills en exclusiva a un dels progenitors, però s’atribueixi l’ús de l’habitatge a l’altre perquè sigui el més necessitat econòmicament i el progenitor que sí té la guarda dels fills disposa de mitjans econòmics o patrimonials suficients per a cobrir la seva necessitat d’habitatge i la dels fills.

❸ En quins casos es pot excloure l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar?

Hi ha alguns casos en els que qualsevol dels cònjuges es pot oposar a la sol·licitud d’atribució de l’ús de l’habitatge:

Si el sol·licitant té prou mitjans per aconseguir un habitatge propi
Si qui ha de cedir l’ús pot pagar una pensió d’aliments a favor dels fills i/o una pensió compensatòria a favor de l’altra part suficient per cobrir les necessitats d’habitatge.

En aquests casos, es pot no atribuir l’ús a cap de les parts.

❹ Durada i possible pròrroga del dret d’ús.

L’atribució de l’ús de l’habitatge familiar és de caràcter temporal. No s’atribuirà l’ús del domicili amb caràcter vitalici o indefinit.

No obstant, el dret d’ús pot ser prorrogat si es demana judicialment com a mínim sis mesos abans que s’extingeixi el venciment que s’hagi determinat judicialment o mitjançant acord de les parts.

❺ Extinció del dret d’ús.

En cas d’haver-se fixat el dret d’ús mitjançant acord entre les parts, finalitzarà pels motius establerts al conveni regulador.

Si el dret d’ús es va concedir com a conseqüència de la guarda dels fills, finalitzarà quan siguin majors d’edat.

Si s’atribueix el dret d’ús per raó de més necessitat, són causes d’extinció:

La millora de la situació econòmica del beneficiari de l’ús o l’empitjorament de l’altre
El matrimoni o la convivència marital del cònjuge beneficiari a l’habitatge l’ús del qual es va cedir
La mort del cònjuge beneficiari
El venciment del termini atorgat a la pròrroga
De comú acord entre els cònjuges o per renúncia del beneficiari del dret d’ús

❻ Obligacions per raó de l’ús de l’habitatge.

El beneficiari de l’ús té una sèrie d’obligacions que es recullen a l’art. 233-23 del CCCat.

Segons la llei, les despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació de l’habitatge, el que inclou els subministraments i les despeses de comunitat ordinàries, i els tributs i les taxes de meritació anual (com l’IBI o la taxa d’escombraries) són a càrrec del cònjuge beneficiari del dret d’ús.

No obstant, cal tenir en compte que el CCCat. no modifica la Llei d’Hisendes Locals que considera subjectes passius de l’IBI als propietaris. Per tant, de cara a l’administració, si tots dos cònjuges són copropietaris, tots dos responen del pagament de l’impost, independentment que desprès es puguin reclamar entre ells l’import de l’IBI.

Pel que fa a les despeses d’adquisició de l’habitatge o millora com pot ser el préstec hipotecari, o les assegurances del mateix, s’han de satisfer d’acord amb el que disposi el títol de constitució. És a dir, si els cònjuges van adquirir el domicili familiar mitjançant un crèdit hipotecari, i en aquest préstec hi consten tots dos com a deutors, seguirà sent obligació de tots dos el pagament.

❼ Altres qüestions a tenir en compte.

L’atribució de l’ús es realitza respecte del domicili familiar, independentment de la seva titularitat. Tot i que l’habitatge familiar sigui propietat exclusiva d’un dels cònjuges, se’n pot atribuir l’ús a l’altre.
Si l’habitatge familiar és propietat única del cònjuge no beneficiari o és propietat de tots dos, la cessió de l’ús es ponderarà com a contribució en espècie de la pensió d’aliments dels fills o de la pensió compensatòria fixada a favor de l’altre cònjuge.
En el cas que el domicili familiar no sigui de cap dels cònjuges, sinó que és propietat d’un familiar d’un d’ells que els ha permès l’ús de manera gratuïta i sense contracte, té preferència el dret de propietat per sobre del possible dret d’ús. Els propietaris de l’habitatge poden instar un procediment de desnonament en precari i demanar la restitució de la finca. És a dir, els propietaris de l’habitatge, són tercers aliens a la ruptura matrimonial i, per tant, no queden vinculats per l’acord al que haguessin pogut arribar les parts sobre el dret de l’ús.

Si necessita un advocat especialista en dret de família, no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres.

0

PENSIÓ DE VIUDETAT EN CAS DE SEPARACIÓ O DIVORCI

By Laura Aregay|2022-03-19T10:47:54+00:00març 19, 2022|Actualitat Jurídica|

El dret a la pensió de viudetat no s’extingeix amb la separació o el divorci. Si es compleixen determinats requisits, els ex cònjuges poden ser també beneficiaris de la pensió de viudetat.

Requisits que ha de complir la persona difunta:

La persona difunta havia d’estar afiliada a la Seguretat Social i acreditar que ha cotitzat.
En cas d’haver mort per malaltia, ha d’acreditar 500 dies cotitzats durant els 5 anys anteriors a la defunció.
En el cas que la mort sigui per un accident, no serà necessari un període de cotització.
En el cas que el mort no estigues en situació d’alta o assimilada a la Seguretat Social, haurà d’acreditar com a mínim 15 anys cotitzats.

Requisits que ha de complir l’ex cònjuge que opti a cobrar una pensió de viudetat:

Que la defunció es produeixi al menys amb dos anys de diferència respecte al matrimoni o que es puguin acreditar més de dos anys de convivència.
Que no s’hagi tornat a casar o tenir parella de fet.
Que tingui reconegut al seu favor el dret a una pensió compensatòria, que queda extingida amb la mort.

Si la pensió compensatòria era inferior a la de la viudetat que li correspon al supervivent, es redueix la pensió de viudetat.

Si l’ex cònjuge va rebre la pensió compensatòria en un únic pagament, no tindrà dret a pensió de viudetat.

Es pot optar a la pensió de viudetat si no es té reconeguda una pensió compensatòria?

En el caso que la persona supervivent no tingui reconeguda una pensió compensatòria, podrà rebre la pensió de viudetat si acredita que era víctima de violència de gènere en el moment de la separació o el divorci.

Es pot demostrar amb una sentència ferma, amb una ordre de protecció dictada al seu favor o amb un informe del Ministeri Fiscal que indiqui l’existència d’indicis de violència de gènere.

Què passa si hi ha més d’un beneficiari de la pensió de viudetat?

Si la persona difunta ha tingut varis matrimonis o parelles de fet, poden ser beneficiaris de la pensió de viudetat:

El cònjuge o parella de fet en el moment de la mort.
El cònjuge o ex parella de fet dels que el difunt s’hagués separat o divorciat, sempre i quan compleixi amb algun dels requisits que s’han mencionat anteriorment.

En el cas que existeixin varis beneficiaris de la pensió de viudetat no es genera una pensió per a cada un, sinó que la pensió a percebre es reparteix en funció del temps que hagin durat els seus matrimonis o el seu temps de convivència. En tot cas, es garantirà el 40% a favor del cònjuge o parella de fet en el moment de la mort del causant.

Si creu que es pot trobar en alguna d’aquestes situacions i no té reconeguda la pensió de viudetat, no dubti en contactar amb el nostre despatx i estarem encantats d’atendre’l i defensar els seus interessos.

0

VALIDESA DELS INFORMES DE DETECTIUS PRIVATS EN ELS PROCESSOS DE FAMILIA

By Laura Aregay|2021-04-01T17:13:53+00:00abril 1, 2021|Actualitat Jurídica|

L’informe d’un detectiu privat és un mitjà de prova que té molta credibilitat en els jutjats ja que l’informe no només aporta el testimoni del que ha vist i escoltat el detectiu durant la investigació, sinó que, a més, l’informe es recolza en altres elements probatoris que corroboren el que descriu (vídeos, fotografies…).

La Llei d’Enjudiciament Civil contempla els informes de detectius privats com a prova documental que s’ha d’adjuntar en el moment de presentar la demanda o contestació. Així, l’article 265.5 de la Llei d’Enjudiciament Civil ens diu:

“A qualsevol demanda o resposta, s’hi ha d’adjuntar: (…) Els informes, elaborats per professionals de la investigació privada legalment habilitats, sobre fets rellevants en què les parts recolzin les seves pretensions. Sobre aquests fets, si no són reconeguts com a certs, cal practicar una prova testifical.”

A més, l’investigador pot participar a la vista com a testimoni o bé com a perit, sempre que tingui la formació i l’acreditació per poder emetre un informe de peritatge.

Així mateix, els informes de detectius privats han de complir amb els següents requisits:

– Que es realitzin per un professional legalment habilitat amb la seva corresponent llicència o Targeta d’Identificació Professional;

– Que la part que aporti l’informe tingui un interès legítim;

– Que el detectiu no hagi aconseguit la informació vulnerant els drets fonamentals de l’investigat (informació obtinguda de forma il·lícita mitjançant la intercepció de comunicacions alienes, invasió de llocs reservats a la intimitat o mitjançant engany o provocació de delictes).

En temes relacionats amb el dret de família els detectius privats poden investigar diferents qüestions. Així, per exemple:

– Temes econòmics. Per determinar quantitats de pensions d’aliments i/o compensatòries és fonamental disposar dels ingressos amb els que compten les parts. En aquests casos, un informe d’un detectiu privat ens pot ser d’utilitat per demostrar, per exemple, que un fill major d’edat està treballant i obtenint ingressos pel seu compte, o que un cònjuge percep ingressos extres per una altra feina “extraoficial”, etc.

– Deixar constància sobre les atencions als menors. Hem de tenir en compte que tenir la guarda i custodia dels fills implica disposar del temps necessari que et permeti atendre i cuidar dels menors de forma personal i directa Per tant, en els casos en els que es debat la guarda i custodia l’informe de detectius privats poden ser d’utilitat per revelar jornades de treball incompatibles amb l’atenció dels fills, o la total delegació de la cura dels menors a terceres persones.

– Revelar addiccions o situacions de risc que afecten i perjudiquen als menors.

– Acreditar la convivència en el domicili familiar d’una nova parella. La convivència de forma habitual amb una nova parella en el que va ser el domicili familiar pot donar lloc a l’extinció del dret d’us atribuït sobre el domicili en el divorci. La convivència marital amb una nova parella també pot suposar l’extinció de la pensió compensatòria.

0

REQUISITS PER ACONSEGUIR LA CUSTODIA COMPARTIDA A CATALUNYA

By Laura Aregay|2021-02-01T19:45:43+00:00febrer 1, 2021|Actualitat Jurídica|

Tradicionalment s’ha optat per la custodia exclusiva a favor de la mare. No obstant, la guarda compartida a Catalunya va canviar a partir de l’aprovació de la Llei 25/2010 de 29 de Juliol, Llibre II del Codi Civil de Catalunya.

L’actual regulació de la guarda i custodia recollida al Codi Civil de Catalunya (art. 233-11 del CCCat.) fixa la custodia compartida dels fills com a forma preferent quan es compleixen els criteris a considerar per la seva adopció perquè permet un millor exercici de la paternitat responsable.

Els elements a tenir en compte a l’hora d’optar per una guarda compartida i que seran analitzats pel Jutge són els següents:

a) “La vinculació afectiva entre els fills i cadascun dels progenitors, i també les relacions amb les altres persones que conviuen a les llars respectives”. En aquest sentit, poden influir negativament en l’atribució d’una guarda compartida els fets que provin una mala relació o conflicte entre el fill i un dels progenitors, o amb l’actual parella, o qualsevol altre convivent.

b) “L’aptitud dels progenitors per a garantir el benestar dels fills i la possibilitat de procurar-los un entorn adequat, d’acord amb llur edat”. Es tracta de la capacitat (personal i econòmica) dels progenitors per proporcionar l’assistència necessària als fills. Per exemple, la capacitat de poder-los oferir un lloc idoni per viure que compti amb els mitjans essencials en el cas d’un fill molt petit, o oferir unes condicions d’intimitat en el cas d’un fill més gran.

c) “L’actitud de cadascun dels progenitors per a cooperar amb l’altre a fi d’assegurar la màxima estabilitat als fills, especialment per a garantir adequadament les relacions d’aquests amb tots dos progenitors”. Es tracta de demostrar que existeix una bona predisposició entre ambdós progenitors, que existeix una voluntat per posar-se d’acord i una cooperació a l’hora de prendre decisions sobre l’educació i salut dels fills. Prova d’això seria el tipus de comunicació que tenen els progenitors, com per exemple els missatges que s’intercanvien per facilitar la relació paternofilial o per prendre les decisions sobre els fills.

d) “El temps que cadascun dels progenitors havia dedicat a l’atenció dels fills abans de la ruptura i les tasques que efectivament exercia per procurar-los el benestar”. A l’hora de jutjar la conveniència de la custodia compartida els tribunals acostumen a tenir en compte com s’ha dut a terme l’exercici de les tasques quotidianes amb els fills abans de la ruptura i des del final de la convivència.

Conèixer el nivell d’implicació dels progenitors en el desenvolupament educatiu i sanitari dels fills és un bon indicador de la seva implicació en la vida quotidiana dels menors. Per això és important aportar al procediment, per exemple, certificats del col·legi, guarderia, o professors extraescolars i certificats emesos pel metge o pediatra que indiquin que de forma habitual els seus fills acudien acompanyats per ells.

e) “L’opinió expressada pels fills”. Els menors han de ser escoltats pel jutge a partir dels 12 anys. Es tindrà en compte la seva opinió, però aquesta no serà vinculant, sinó que el jutge valorarà totes les circumstàncies conjuntament. També es poden tenir en compte el que els menors hagin expressat davant de tercers, per exemple, segons informes de psicòlegs o d’altres professionals que hagin valorat la situació de l’entorn familiar.

f) “Els acords en previsió de la ruptura o adoptats fora de conveni abans d’iniciar-se el procediment”.

g) “La situació dels domicilis dels progenitors, i els horaris i les activitats dels fills i dels progenitors”. Es tindrà en compte la distància entre els domicilis dels progenitors ja que, si els fills s’han de traslladar entre un domicili i un altre, i d’aquests al centre escolar, els serà més favorable que els domicilis es trobin pròxims l’un de l’altre.

En aquest sentit, es valorarà també la situació laboral dels progenitors, en actiu o a l’atur, així com les seves possibilitats d’horaris laborals.

Així mateix, és important tenir en compte que, com a norma general, a l’hora d’atribuir la guarda dels menors, els germans tindran el mateix règim de guarda. No poden separar-se els germans tret que les circumstàncies ho justifiquin.

I en cap cas es pot atribuir la guarda al progenitor contra el que s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista, o si hi ha indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes.

0