En els processos de família la sostracció internacional de menors, si bé no és un delicte habitual, pot arribar a produir-se en procediments de divorci amb un alt nivell de conflictivitat, o quan els progenitors són de diferents nacionalitats i un d’ells desitja tornar al seu país. També es pot produir entre matrimonis ja divorciats o parelles que ja compten amb una sentència.

La sostracció internacional de menors es produeix en els següents supòsits (art. 225 bis Codi Penal):

– Desplaçament: quan un dels progenitors es trasllada permanentment a un país diferent d’aquell en el que el menor residia habitualment, prenent la decisió unilateralment, sense comptar amb el consentiment de l’altre progenitor.

– Retenció: quan un dels progenitors es trasllada a un altre país, impedint així que l’altre progenitor pugui exercir el seu dret de visites.

Si es produeix una d’aquestes situacions, cal actuar amb rapidesa, realitzant les següents actuacions:

  • Interposar DENUNCIA en una de les dependències de les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat competents per una presumpta perpetració d’un delicte de sostracció de menors previst a l’art. 225 bis del Codi Penal.
  • SOL·LICITUD DE RESTITUCIÓ del menor davant del Ministeri de Justícia, si el país en el que es troba el menor és un estat membre de la Unió Europea o qualsevol dels països firmants del Conveni de la Conferència de La Haya de 25 d’octubre de 1980 sobre els Aspectes Civils de la Sostracció Internacional de Menors.

Si el país en el que es troba el menor no és un país firmant del Conveni de La Haya cal posar-ho en coneixement del Ministeri d’Afers Exteriors i de Cooperació que informarà a l’Ambaixada o Consolat d’Espanya corresponent.

La sol·licitud s’ha de presentar abans del termini d’un any ja que, transcorregut aquest termini, es pot al·legar la integració del menor en el seu nou domicili.

El procediment judicial de restitució es tramitarà davant dels tribunals del país en el que es trobi el menor.

  • Sol·licitud de DECLARACIÓ DE TRASLLAT IL·LÍCIT conforme disposa l’art. 778 sexties de la Llei d’Enjudiciament Civil. Aquesta petició és recomanable que es formuli paral·lelament a la sol·licitud de restitució del menor, essent competent per dictar aquesta resolució l’última autoritat judicial que hagi conegut un procediment sobre responsabilitat parental del menor, o subsidiàriament, el Jutjat de Primera Instancia de l’últim domicili del menor a Espanya.

 

 

Laura Aregay Martín – 14 de desembre de 2020