TRÀMITS PER ACCEPTAR UNA HERÈNCIA

By |2021-03-02T17:46:37+00:00març 2, 2021|Actualitat Jurídica|

Després de la mort d’una persona estimada, els tràmits per acceptar una herència poden ser complicats i dolorosos. Aquest article pretén ser una guia per ajudar a afrontar els primers tràmits per preparar l’acceptació de l’herència, de manera que la burocràcia no ens impedeixi guardar el dol.

 

1r) Sol·licitar el certificat mèdic de defunció.

Quan una persona mor és necessari el certificat mèdic de defunció per procedir a la inscripció de la defunció al Registre Civil. El pot expedir el metge que va assistir al malalt o qualsevol altre metge que reconegui al difunt. L’acostuma a facilitar la funerària.

 

2n) Inscriure la defunció al Registre Civil.

La declaració de la defunció es realitza al Registre Civil del municipi on s’ha produït la mort, aportant el certificat mèdic de defunció juntament amb el DNI del difunt.

Aquest tràmit s’ha de realitzar dintre de les 24 hores següents a la defunció, havent-se de practicar abans de l’enterrament.

Fins que no es practiqui la inscripció, no s’expedirà la llicència per l’enterrament, per això, és un tràmit que acostumen a realitzar els agents funeraris en representació de la família.

 

3r) Sol·licitar el certificat de defunció.

El certificat de defunció és el document oficial que acredita la defunció d’una persona. L’emet el corresponent Registre Civil municipal on es troba inscrita la defunció. Els certificats de defunció per persones que han mort a l’estranger, que hagin estat inscrits en consolats i ambaixades, s’han de sol·licitar al Registre Civil Central.

Pot sol·licitar el certificat de defunció qualsevol ciutadà, tot i que aquest tràmit també acostuma a realitzar-lo la funerària dintre dels seus serveis.

 

4t) Sol·licitar el certificat d’últimes voluntats.

És el document que acredita si una persona ha deixat testament i a quin notari. Així, els hereus es poden dirigir al notari que va autoritzar l’últim testament i obtenir-ne una copia autoritzada.

Aquest certificat és emès pel Ministeri de Justícia i es pot sol·licitar a qualsevol de les gerències territorials d’aquest organisme. A més, es pot demanar per internet, a través de la pàgina web del Ministeri de Justícia. Cal acompanyar el model de sol·licitud 790 i abonar la taxa administrativa corresponent.

La petició no es podrà realitzar fins que no hagin passat 15 dies hàbils des de la data de la defunció.

 

5è) Sol·licitar el certificat d’assegurances de vida.

 Aquest certificat permet als interessats comprovar si el difunt tenia alguna assegurança de vida i qui són els seus beneficiaris.

La sol·licitud només es podrà realitzar passats 15 dies des de la defunció, i es podrà fer en qualsevol de les delegacions territorials del Ministeri de Justícia, o bé, online. Cal abonar una taxa administrativa i acompanyar el model 790.

 

6è) Obtenir el testament.

El certificat d’últimes voluntats ens informarà si el difunt va atorgar testament, l’últim d’ells, i la notaria on el va atorgar.

En cas d’existir testament, podrem acudir a la notaria on està dipositat i demanar-ne una copia autoritzada. Si el nostre nom no apareix en el testament, excepte que acreditem tenir un interès legítim en l’herència, el notari no ens entregarà una copia.

Si es tracta d’un testament molt antic, ens podem trobar que el notari davant del que es va atorgar ja no estigui en actiu. En aquest cas, es pot obtenir el testament acudint al notari que s’encarregui de custodiar els protocols del notari ja retirat. Es poden localitzar els protocols a través de la pàgina d’inici de la web del notariat.

 

7è) Preparar l’inventari de béns del difunt.

 El que hem de fer es consultar i demanar informació a diferents organismes.

– Al Registre de la Propietat haurem de sol·licitar una nota registral de les finques pertanyents al difunt. A la nota registral s’indicaran les dades dels immobles i les càrregues inscrites.

– Al Cadastre caldrà sol·licitar certificat cadastral de les finques i un llistat de béns a nom del difunt per comprovar si n’hi ha algun que no estigui inscrit al Registre de la Propietat.

– A l’Agència Tributaria haurem de sol·licitar tota la informació fiscal del difunt.

– A les entitats bancaries haurem de sol·licitar els certificats de posicions bancàries. En aquest certificat  constaran els saldos, fons, préstecs, etc.

– Documentació de vehicles, etc.

 

8è) Declaració d’hereus.

 Si del certificat d’últimes voluntats resulta que existeix testament, la declaració d’hereus es farà davant de notari, juntament amb la manifestació i acceptació de l’herència.

Si no existeix testament, la declaració d’hereus s’haurà de fer pel procediment ab intestato.

 

9e) Declaració i liquidació de l’Impost sobre Successions i l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua).

 El termini per presentar l’Impost de Successions i del IIVTNU (plusvàlua) és de 6 mesos a comptar des de la defunció o la declaració de defunció del causant.

Es pot sol·licitar una pròrroga per la presentació per un termini d’uns altres 6 mesos, amb la conseqüent meritació de l’interès de demora.

 

10è) Altres tràmits.

Inscripció al Registre de la Propietat dels béns immobles heretats.

Tramitar canvis de titularitat a les entitats bancaries.

Tramitar la sol·licitud de pensió de viudetat, si fos el cas.

Tramitar els canvis de titularitat de subministraments, assegurances, vehicles, etc.

 

En definitiva, són molts els tràmits que hem de dur a terme per l’acceptació i el repartiment d’una herència, i alguns d’ells requereixen d’un coneixement específic en dret de successions. Per això, és important comptar en tot moment amb l’assessorament d’un professional. Si vol comptar amb la meva ajuda, contacti amb mi aquí.

 

 

REQUISITS PER ACONSEGUIR LA CUSTODIA COMPARTIDA A CATALUNYA

By |2021-02-01T19:45:43+00:00febrer 1, 2021|Actualitat Jurídica|

Tradicionalment s’ha optat per la custodia exclusiva a favor de la mare. No obstant, la guarda compartida a Catalunya va canviar a partir de l’aprovació de la Llei 25/2010 de 29 de Juliol, Llibre II del Codi Civil de Catalunya.

L’actual regulació de la guarda i custodia recollida al Codi Civil de Catalunya (art. 233-11 del CCCat.) fixa la custodia compartida dels fills com a forma preferent quan es compleixen els criteris a considerar per la seva adopció perquè permet un millor exercici de la paternitat responsable.

Els elements a tenir en compte a l’hora d’optar per una guarda compartida i que seran analitzats pel Jutge són els següents:

a) “La vinculació afectiva entre els fills i cadascun dels progenitors, i també les relacions amb les altres persones que conviuen a les llars respectives”. En aquest sentit, poden influir negativament en l’atribució d’una guarda compartida els fets que provin una mala relació o conflicte entre el fill i un dels progenitors, o amb l’actual parella, o qualsevol altre convivent.

b) “L’aptitud dels progenitors per a garantir el benestar dels fills i la possibilitat de procurar-los un entorn adequat, d’acord amb llur edat”. Es tracta de la capacitat (personal i econòmica) dels progenitors per proporcionar l’assistència necessària als fills. Per exemple, la capacitat de poder-los oferir un lloc idoni per viure que compti amb els mitjans essencials en el cas d’un fill molt petit, o oferir unes condicions d’intimitat en el cas d’un fill més gran.

c) “L’actitud de cadascun dels progenitors per a cooperar amb l’altre a fi d’assegurar la màxima estabilitat als fills, especialment per a garantir adequadament les relacions d’aquests amb tots dos progenitors”. Es tracta de demostrar que existeix una bona predisposició entre ambdós progenitors, que existeix una voluntat per posar-se d’acord i una cooperació a l’hora de prendre decisions sobre l’educació i salut dels fills. Prova d’això seria el tipus de comunicació que tenen els progenitors, com per exemple els missatges que s’intercanvien per facilitar la relació paternofilial o per prendre les decisions sobre els fills.

 d) “El temps que cadascun dels progenitors havia dedicat a l’atenció dels fills abans de la ruptura i les tasques que efectivament exercia per procurar-los el benestar”. A l’hora de jutjar la conveniència de la custodia compartida els tribunals acostumen a tenir en compte com s’ha dut a terme l’exercici de les tasques quotidianes amb els fills abans de la ruptura i des del final de la convivència.

 Conèixer el nivell d’implicació dels progenitors en el desenvolupament educatiu i sanitari dels fills és un bon indicador de la seva implicació en la vida quotidiana dels menors. Per això és important aportar al procediment, per exemple, certificats del col·legi, guarderia, o professors extraescolars i certificats emesos pel metge o pediatra que indiquin que de forma habitual els seus fills acudien acompanyats per ells.

e) “L’opinió expressada pels fills”. Els menors han de ser escoltats pel jutge a partir dels 12 anys. Es tindrà en compte la seva opinió, però aquesta no serà vinculant, sinó que el jutge valorarà totes les circumstàncies conjuntament. També es poden tenir en compte el que els menors hagin expressat davant de tercers, per exemple, segons informes de psicòlegs o d’altres professionals que hagin valorat la situació de l’entorn familiar.

f) “Els acords en previsió de la ruptura o adoptats fora de conveni abans d’iniciar-se el procediment”.

g) “La situació dels domicilis dels progenitors, i els horaris i les activitats dels fills i dels progenitors”. Es tindrà en compte la distància entre els domicilis dels progenitors ja que, si els fills s’han de traslladar entre un domicili i un altre, i d’aquests al centre escolar, els serà més favorable que els domicilis es trobin pròxims l’un de l’altre.

En aquest sentit, es valorarà també la situació laboral dels progenitors, en actiu o a l’atur, així com les seves possibilitats d’horaris laborals.

 

Així mateix, és important tenir en compte que, com a norma general, a l’hora d’atribuir la guarda dels menors, els germans tindran el mateix règim de guarda. No poden separar-se els germans tret que les circumstàncies ho justifiquin.

I en cap cas es pot atribuir la guarda al progenitor contra el que s’hagi dictat una sentència ferma per actes de violència familiar o masclista, o si hi ha indicis fonamentats que ha comès actes de violència familiar o masclista dels quals els fills hagin estat o puguin ésser víctimes directes o indirectes.

Go to Top