El 29 d’abril de 2020 es va publicar al BOE el Reial Decret-Llei 16/2020, de 28 d’abril, de Mesures Processals i Organitzatives per a la recuperació de l’activitat judicial després de la Covid-19. Les mesures aprovades comprenen diferents àrees, i algunes d’elles estan orientades a impulsar la recuperació de l’activitat judicial davant del previsible increment de processos judicials. És en aquest context en el que és important incentivar la mediació.

La mediació és un procediment alternatiu de resolució de conflictes que està regulat en la Llei 5/2012, de 6 de juliol, de mediació en assumptes civils i mercantils. Catalunya ha regulat la mediació en la Llei 15/2009, de 22 de juliol, de mediació en l’àmbit privat. Suposa un instrument de resolució de conflictes en el que les parts aconsegueixen pacificar o administrar un enfrontament amb l’ajuda d’un tercer i de forma equitativa.

En aquest moment crucial per la tasca judicial, actualment desbordada, la mediació representa una alternativa al mètode judicial incorporant algunes avantatges:

• Permet trobar solucions més creatives i més eficaces al problema plantejat, ja que permet a les parts la possibilitat de dissenyar un acord que s’acomodi millor a la seva situació.
• Un acord en el que les parts en conflicte han participat i col·laborat és més durador que una resolució que ha estat imposada.
• Desapareix la sensació de “guanyador” i “perdedor” inherent a tot procediment judicial.
• Possibilita futurs acords davant de noves circumstàncies.
• Redueix el temps empleat en la resolució del conflicte i conseqüentment, el seu cost econòmic. La mediació no acostuma a estendre’s més enllà d’unes setmanes, mentre que el judici, es perllonga durant diversos mesos o fins i tot anys.
• Disminueix el cost emocional de les parts en conflicte, i també de l’entorn familiar.
• Permet que la relació entre les parts en conflicte no es deteriori.
• Tot el contingut de la mediació és confidencial i no pot ser utilitzat com a proba en un procediment judicial posterior.
• Redueix la càrrega de treball als jutjats.

En quins àmbits es permet la mediació?  La mediació és possible en qualsevol àmbit amb una excepció: els casos relacionats amb delictes greus i els de violència de gènere o aquells en els que intervingui part incapacitada. La Llei 1/2004, de 28 de desembre, de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, en el seu art. 44 prohibeix que es realitzin mediacions quan hi ha hagut casos de violència de gènere.

Els àmbits més idonis susceptibles de mediació, sense que això suposi un numerus clausus serien:

• L’àmbit familiar. Es tracta dels conflictes més habituals i els que provoquen un major cost personal: Ruptures de parella (separació, divorci, nul·litat), guarda i custodia de fills menors, manteniment de les relacions paternofilials, ús de l’habitatge familiar, establiment i quantificació de pensió d’aliments, despeses dels fills, etc.
• L’àmbit penal, judicis que afectin a la integritat física, al honor, a la intimitat i especialment als relacionats amb el patrimoni,
• L’àmbit civil. Les reclamacions per assegurances, responsabilitat civil, arrendaments, litigis en comunitats de propietàries, reclamacions de quantitat, successions, etc.
• L’àmbit mercantil. Els conflictes societaris dintre de les pymes o empresa familiar, relacions mercantils entre empreses amb clients i proveïdors, franquícies.
• Entre menors sotmesos a la Llei 5/2000.

Quin és el paper de l’advocacia en la mediació? Tot i que la mediació és un mètode alternatiu de resolució de conflictes el paper de l’advocacia és molt important. Les parts que es sotmeten a mediació poden tenir un advocat que els assessori durant el procediment i que estigui present a la mediació. Tot advocat que participi en la mediació ha de signar un document de confidencialitat. Quan les parts han arribat a un possible acord, els advocats tenen molt a dir, doncs poden ajudar a clarificar els aspectes legals de la controvèrsia, poden ajudar a les parts a prendre la decisió correcte assessorant-les sobre les conseqüències jurídiques d’una oferta. En cas que la mediació acabi amb un acord, els advocats poden jugar un paper clau transformant l’acord en un contracte de transacció. Si els advocats han estat presents durant les negociacions, el seu coneixement de la controvèrsia, de les parts i del Dret aplicable pot resultar particularment útil per firmar l’acord final més fàcil i més ràpidament.  Per tal que l’acord al que arribin les parts tingui valor de títol executis, aquest pot ser homologat judicialment o a través de Notari. Així doncs, l’advocacia pot participar de diverses formes: assessorant a les parts, homologant els acords, participant de forma passiva en la mediació, etc… És molt convenient que les parts tinguin un advocat que les assessori en tot moment.

On es pot sol·licitar la mediació? El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya té un servei de mediació per a tots aquells ciutadans que sol·licitin una mediació en l’àmbit del dret privat o en el dret penal. En la pàgina web del Departament de Justícia hi ha un llistat de mediadors acreditats. Per a aquelles persones que no tinguin ingressos suficients, s’ofereix un servei de mediacions gratuïtes.

A l’CAB, al Centre de Resolució Alternativa de Conflictes (Centre ADR-ICAB), també es pot sol·licitar una mediació o buscar mediadors acreditats.

Si la mediació és judicial, és el propi jutjat el que sol·licita una mediació al Centre de Mediació en Dret Privat de Catalunya.

Tant en el Centre de Mediació en Dret Privat de Catalunya com al Centre ADR-ICAB es pot consultar el llistat de mediadors acreditats.

Publicació conjunta amb Ainhoa Domínguez Peña. Pots veure la seva publicació aquí.