DIFERÈNCIES ENTRE L’HERÈNCIA I EL LLEGAT

By |2021-08-11T15:34:12+00:00agost 11, 2021|Actualitat Jurídica|

En primer lloc, veurem la definició de cada figura:

 

HERÈNCIA: És una successió universal, és a dir, amb l’herència s’accedeix a tot el patrimoni del difunt. L’hereu succeeix al difunt tant en la titularitat dels seus bens i drets, com en els deutes i obligacions.

 

LLEGAT: És una successió particular, és a dir, el difunt deixa un bé o un dret concret a una o varies persones concretes (un pis, un cotxe, una joia, etc.)

Si bé el difunt pot llegar els seus béns lliurement, existeixen alguns límits: els llegats han de respectar el límit de la llegítima, no poden perjudicar els drets dels legitimaris. Tractarem sobre la legítima en un altre article.

Les persones que reben un llegat s’anomenen legataris.

 

A continuació veurem les principals diferències entre l’herència i el llegat:

 

❶ En una herència, els hereus són successors universals del causant, és a dir, succeeixen al difunt en tots els seus bens i deutes, mentre que en un llegat el legatari és un successor a títol particular, únicament rep bens concrets.

 

❷ Els hereus responen dels deutes i les obligacions del difunt amb els bens de l’herència, i en cas de no acceptar l’herència a benefici d’inventari, amb el seu patrimoni particular.

És a dir, els hereus poden alliberar-se dels deutes amb l’acceptació de l’herència a benefici d’inventari. D’aquesta manera, es liquiden primerament els deutes i després es reparteixen els bens, sense que l’hereu comprometi el seu patrimoni particular.

Els legataris, en canvi, no responen dels deutes de l’herència, tret en els casos en els que se’ls atribueixi una obligació concreta (per exemple, si s’entrega com a llegat un pis afectat amb una càrrega hipotecaria, el legatari respondrà d’aquesta càrrega concreta).

 

❸ Els hereus poden ser designats pel propi difunt mitjançant les seves últimes voluntats (successió testada, quan hi ha testament), i en cas de no existir testament, poden ser designats per la llei (successió intestada, quan la persona mor sense haver atorgat testament i és la llei qui determina els hereus).

En canvi, els llegats només es poden fer per expressa voluntat del difunt mitjançant testament. No hi ha llegats en la successió intestada.

És a dir, l’hereu és cridat a heretar per voluntat de la persona difunta o per llei, mentre que el legatari només pot ser cridat per voluntat de la persona difunta, per testament.

 

❹ Els hereus han d’acceptar l’herència per adquirir els bens hereditaris, i són els encarregats d’entregar els bens llegats als legataris, excepte que el difunt indiqui en el testament que el legatari pot adquirir el llegat per si mateix.

En canvi, els legataris adquireixen els bens llegats sense necessitat d’acceptar-lo prèviament.

 

❺ L’hereu no pot renunciar parcialment a una herència, és a dir, o renuncia a accepta l’herència en la seva totalitat.

En canvi, un legatari pot escollir quins bens accepta i quins no.

 

Si necessita més informació sobre les herències i els llegat, no dubti en contactar amb mi aquí.

 

TRÀMITS PER ACCEPTAR UNA HERÈNCIA

By |2021-03-02T17:46:37+00:00març 2, 2021|Actualitat Jurídica|

Després de la mort d’una persona estimada, els tràmits per acceptar una herència poden ser complicats i dolorosos. Aquest article pretén ser una guia per ajudar a afrontar els primers tràmits per preparar l’acceptació de l’herència, de manera que la burocràcia no ens impedeixi guardar el dol.

 

1r) Sol·licitar el certificat mèdic de defunció.

Quan una persona mor és necessari el certificat mèdic de defunció per procedir a la inscripció de la defunció al Registre Civil. El pot expedir el metge que va assistir al malalt o qualsevol altre metge que reconegui al difunt. L’acostuma a facilitar la funerària.

 

2n) Inscriure la defunció al Registre Civil.

La declaració de la defunció es realitza al Registre Civil del municipi on s’ha produït la mort, aportant el certificat mèdic de defunció juntament amb el DNI del difunt.

Aquest tràmit s’ha de realitzar dintre de les 24 hores següents a la defunció, havent-se de practicar abans de l’enterrament.

Fins que no es practiqui la inscripció, no s’expedirà la llicència per l’enterrament, per això, és un tràmit que acostumen a realitzar els agents funeraris en representació de la família.

 

3r) Sol·licitar el certificat de defunció.

El certificat de defunció és el document oficial que acredita la defunció d’una persona. L’emet el corresponent Registre Civil municipal on es troba inscrita la defunció. Els certificats de defunció per persones que han mort a l’estranger, que hagin estat inscrits en consolats i ambaixades, s’han de sol·licitar al Registre Civil Central.

Pot sol·licitar el certificat de defunció qualsevol ciutadà, tot i que aquest tràmit també acostuma a realitzar-lo la funerària dintre dels seus serveis.

 

4t) Sol·licitar el certificat d’últimes voluntats.

És el document que acredita si una persona ha deixat testament i a quin notari. Així, els hereus es poden dirigir al notari que va autoritzar l’últim testament i obtenir-ne una copia autoritzada.

Aquest certificat és emès pel Ministeri de Justícia i es pot sol·licitar a qualsevol de les gerències territorials d’aquest organisme. A més, es pot demanar per internet, a través de la pàgina web del Ministeri de Justícia. Cal acompanyar el model de sol·licitud 790 i abonar la taxa administrativa corresponent.

La petició no es podrà realitzar fins que no hagin passat 15 dies hàbils des de la data de la defunció.

 

5è) Sol·licitar el certificat d’assegurances de vida.

 Aquest certificat permet als interessats comprovar si el difunt tenia alguna assegurança de vida i qui són els seus beneficiaris.

La sol·licitud només es podrà realitzar passats 15 dies des de la defunció, i es podrà fer en qualsevol de les delegacions territorials del Ministeri de Justícia, o bé, online. Cal abonar una taxa administrativa i acompanyar el model 790.

 

6è) Obtenir el testament.

El certificat d’últimes voluntats ens informarà si el difunt va atorgar testament, l’últim d’ells, i la notaria on el va atorgar.

En cas d’existir testament, podrem acudir a la notaria on està dipositat i demanar-ne una copia autoritzada. Si el nostre nom no apareix en el testament, excepte que acreditem tenir un interès legítim en l’herència, el notari no ens entregarà una copia.

Si es tracta d’un testament molt antic, ens podem trobar que el notari davant del que es va atorgar ja no estigui en actiu. En aquest cas, es pot obtenir el testament acudint al notari que s’encarregui de custodiar els protocols del notari ja retirat. Es poden localitzar els protocols a través de la pàgina d’inici de la web del notariat.

 

7è) Preparar l’inventari de béns del difunt.

 El que hem de fer es consultar i demanar informació a diferents organismes.

– Al Registre de la Propietat haurem de sol·licitar una nota registral de les finques pertanyents al difunt. A la nota registral s’indicaran les dades dels immobles i les càrregues inscrites.

– Al Cadastre caldrà sol·licitar certificat cadastral de les finques i un llistat de béns a nom del difunt per comprovar si n’hi ha algun que no estigui inscrit al Registre de la Propietat.

– A l’Agència Tributaria haurem de sol·licitar tota la informació fiscal del difunt.

– A les entitats bancaries haurem de sol·licitar els certificats de posicions bancàries. En aquest certificat  constaran els saldos, fons, préstecs, etc.

– Documentació de vehicles, etc.

 

8è) Declaració d’hereus.

 Si del certificat d’últimes voluntats resulta que existeix testament, la declaració d’hereus es farà davant de notari, juntament amb la manifestació i acceptació de l’herència.

Si no existeix testament, la declaració d’hereus s’haurà de fer pel procediment ab intestato.

 

9e) Declaració i liquidació de l’Impost sobre Successions i l’Impost sobre l’Increment de Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana (plusvàlua).

 El termini per presentar l’Impost de Successions i del IIVTNU (plusvàlua) és de 6 mesos a comptar des de la defunció o la declaració de defunció del causant.

Es pot sol·licitar una pròrroga per la presentació per un termini d’uns altres 6 mesos, amb la conseqüent meritació de l’interès de demora.

 

10è) Altres tràmits.

Inscripció al Registre de la Propietat dels béns immobles heretats.

Tramitar canvis de titularitat a les entitats bancaries.

Tramitar la sol·licitud de pensió de viudetat, si fos el cas.

Tramitar els canvis de titularitat de subministraments, assegurances, vehicles, etc.

 

En definitiva, són molts els tràmits que hem de dur a terme per l’acceptació i el repartiment d’una herència, i alguns d’ells requereixen d’un coneixement específic en dret de successions. Per això, és important comptar en tot moment amb l’assessorament d’un professional. Si vol comptar amb la meva ajuda, contacti amb mi aquí.

 

 

Go to Top