RÈGIM DE VISITES ENTRE AVIS I NÉTS

By |2026-08-19T18:37:24+00:00setembre 26, 2021|Actualitat Jurídica|

RÈGIM DE VISITES ENTRE AVIS I NÉTS

 

No és infreqüent que els avis perdin el contacte amb els seus néts i es trobin amb dificultat per mantenir-hi una relació.  Aquesta situació pot produir-se per diferents motius: per la mort d’un fill o una filla, per una mala relació entre els avis i el progenitor, arran d’una crisi de parella o matrimonial o per un conflicte familiar que acabi afectant la relació entre avis i néts.

En aquests casos, tant el Codi Civil estatal com el Codi Civil de Catalunya reconeixen el dret dels menors a relacionar-se amb els seus avis i el dret d’aquests a mantenir una relació amb els seus néts.

Ara bé, això no significa que els avis tinguin automàticament dret a un règim de visites amb uns dies i horaris determinats. Quan no existeix acord entre les parts, serà necessari valorar les circumstàncies concretes de cada cas i, si escau, acudir als tribunals.

 

Els avis tenen dret a veure els seus néts?

Sí. La legislació protegeix les relacions personals entre avis i néts.

L’art. 160.2 del Codi Civil estatal estableix el següent:

“No es podran impedir sense justa causa les relacions personals del menor amb els seus germans, avis i altres parents i familiars”

 

En l’àmbit català, l’art. 236-4.2 del Codi Civil de Catalunya indica el següent:

“Els fills tenen dret a relacionar-se amb els avis, germans i altres persones pròximes, i tots aquests tenen també el dret de relacionar-se amb els fills. Els progenitors han de facilitar aquestes relacions i només les poden impedir si existeix una justa causa.”

 

Per tant, els progenitors no poden impedir arbitràriament la relació entre els avis i els néts.

 

Quan es pot impedir la relació entre avis i néts?

La relació entre avis i néts només es pot impedir quan existeixi una justa causa que ho justifiqui.

La valoració haurà de fer-se atenent les circumstàncies concretes de cada família i, especialment, l’interès del menor.

L’art. 236-5 del Codi Civil de Catalunya permet denegar, suspendre o modificar les relacions personals quan es produeixen circumstàncies que ho justifiquen, especialment quan la relació pugui perjudicar l’interès dels fills.

Per exemple, poden ser rellevants situacions en què existeixi un conflicte familiar especialment greu, conductes inadequades envers el menor o qualsevol altra circumstància que faci que el contacte amb els avis no sigui beneficiós per al menor.

Per tant, una mala relació entre els adults no implica necessàriament que els avis hagin de perdre el contacte amb els néts. Caldrà valorar si aquesta situació afecta realment el benestar del menor i si existeix una causa suficient per limitar o impedir les relacions.

 

Quin règim de visites poden tenir els avis amb els néts?

No existeix un règim de visites estàndard que sigui aplicable a tots els casos.

El règim de relacions personals s’ha d’adaptar a les circumstàncies concretes del menor i dels avis.

Per aquest motiu, es poden establir règims molt diferents, com ara:

  • Un cap de setmana al mes.
  • Un cap de setmana al mes i algun dia entre setmana.
  • Unes hores un dia a la setmana o cada quinze dies.
  • Visites durant determinats períodes de vacances escolars.
  • Contactes de curta durada quan la relació entre els avis i els néts s’ha interromput durant un període prolongat.
  • Un règim progressiu que s’ampliï a mesura que es consolidi la relació.

En alguns casos, pot ser convenient establir inicialment un règim progressiu, començant amb visites de curta durada i ampliant-les posteriorment si l’evolució de la relació és positiva.

 

Què té en compte l’òrgan judicial per establir el règim de visites?

A l’hora de valorar quin règim de relacions personals és més adequat, s’han de valorar les circumstàncies particulars del cas.

Entre altres aspectes, poden tenir-se en compte:

  • L’edat dels néts. No és el mateix establir un règim per a un nadó que per a un adolescent.
  • La relació existent entre els avis i els néts abans de la ruptura de contacte.
  • La freqüència amb què els avis veien els néts anteriorment.
  • Si els néts havien pernoctat anteriorment a casa dels avis.
  • La distància entre els domicilis dels avis i dels néts.
  • El règim de guarda i estades dels progenitors, especialment quan els pares estan separats o divorciats.
  • La situació familiar concreta i el nivell de conflicte existent entre les parts.
  • L’interès i el benestar dels menors.

En conseqüència, el règim que es determini haurà de ser proporcional a les circumstàncies del cas i adequat a les necessitats dels menors.

 

Què poden fer els avis si els progenitors impedeixen les relacions amb els néts?

Quan els avis no poden mantenir una relació amb els seus néts perquè els progenitors s’hi oposen i no existeix acord, poden acudir als tribunals per sol·licitar que es reconegui i es faci efectiu un règim de relacions personals.

En aquests casos, l’òrgan judicial valorarà les circumstàncies de la família i determinarà si existeix una justa causa que justifiqui impedir o limitar la relació.

L’objectiu no és garantir un dret dels avis al marge dels menors, sinó protegir les relacions familiars quan aquestes siguin beneficioses per als fills.

Per això, abans d’establir un règim concret, es valorarà la situació particular de cada família i, sobretot, l’interès del menor.

 

Si us trobeu en una situació similar i necessiteu assessorament jurídic sobre el règim de visites entre avis i néts, podeu contactar amb mi aquí.

 

 

VALIDESA DELS INFORMES DE DETECTIUS PRIVATS EN ELS PROCESSOS DE FAMILIA

By |2021-04-01T17:13:53+00:00abril 1, 2021|Actualitat Jurídica|

L’informe d’un detectiu privat és un mitjà de prova que té molta credibilitat en els jutjats ja que l’informe no només aporta el testimoni del que ha vist i escoltat el detectiu durant la investigació, sinó que, a més, l’informe es recolza en altres elements probatoris que corroboren el que descriu (vídeos, fotografies…).

 

La Llei d’Enjudiciament Civil contempla els informes de detectius privats com a prova documental que s’ha d’adjuntar en el moment de presentar la demanda o contestació. Així, l’article 265.5 de la Llei d’Enjudiciament Civil ens diu:

“A qualsevol demanda o resposta, s’hi ha d’adjuntar: (…) Els informes, elaborats per professionals de la investigació privada legalment habilitats, sobre fets rellevants en què les parts recolzin les seves pretensions. Sobre aquests fets, si no són reconeguts com a certs, cal practicar una prova testifical.”

A més, l’investigador pot participar a la vista com a testimoni o bé com a perit, sempre que tingui la formació i l’acreditació per poder emetre un informe de peritatge.

 

Així mateix, els informes de detectius privats han de complir amb els següents requisits:

 

– Que es realitzin per un professional legalment habilitat amb la seva corresponent llicència o Targeta d’Identificació Professional;

– Que la part que aporti l’informe tingui un interès legítim;

– Que el detectiu no hagi aconseguit la informació vulnerant els drets fonamentals de l’investigat (informació obtinguda de forma il·lícita mitjançant la intercepció de comunicacions alienes, invasió de llocs reservats a la intimitat o mitjançant engany o provocació de delictes).

 

En temes relacionats amb el dret de família els detectius privats poden investigar diferents qüestions. Així, per exemple:

 

– Temes econòmics. Per determinar quantitats de pensions d’aliments i/o compensatòries és fonamental disposar dels ingressos amb els que compten les parts. En aquests casos, un informe d’un detectiu privat ens pot ser d’utilitat per demostrar, per exemple, que un fill major d’edat està treballant i obtenint ingressos pel seu compte, o que un cònjuge percep ingressos extres per una altra feina “extraoficial”, etc.

 

– Deixar constància sobre les atencions als menors. Hem de tenir en compte que tenir la guarda i custodia dels fills implica disposar del temps necessari que et permeti atendre i cuidar dels menors de forma personal i directa Per tant, en els casos en els que es debat la guarda i custodia l’informe de detectius privats poden ser d’utilitat per revelar jornades de treball incompatibles amb l’atenció dels fills, o la total delegació de la cura dels menors a terceres persones.

 

– Revelar addiccions o situacions de risc que afecten i perjudiquen als menors.

 

– Acreditar la convivència en el domicili familiar d’una nova parella. La convivència de forma habitual amb una nova parella en el que va ser el domicili familiar pot donar lloc a l’extinció del dret d’us atribuït sobre el domicili en el divorci. La convivència marital amb una nova parella també pot suposar l’extinció de la pensió compensatòria.

 

 

 

 

Go to Top