En els procediments de divorci o separació, un dels punts més conflictius acostuma a ser el de l’atribució o distribució de l’ús de l’habitatge familiar.

A continuació donarem resposta als dubtes més comuns que poden sorgir en relació a l’atribució de l’ús del domicili familiar.

❶ Què es considera “habitatge familiar”?

Es considera domicili familiar aquell que, durant el matrimoni o la unió de la parella s’utilitza com a residència habitual de la unitat familiar.

Per tant, en un procediment de divorci o de separació, no és possible atribuir a cap de les parts l’ús de la segona residència que existeixi entre els béns del matrimoni o de la parella.

❷ A qui correspon l’ús de l’habitatge familiar en cas de divorci o separació?

A Catalunya, la regulació sobre l’atribució de l’ús del domicili familiar es troba als arts. 233-20 a 233-25 del Codi Civil de Catalunya.

Segons la llei, en primer lloc, sempre prevaldrà l’acord de les parts manifestat en conveni regulador, sempre que aquest acord no perjudiqui l’interès dels fills menors d’edat, si n’hi ha.

En cas que no hi hagi acord, serà el jutge qui prendrà la decisió en base als criteris establerts a l’art. 233-20 del CCCat.:

De manera preferent, si hi ha fills comuns menors d’edat i s’estableix una custodia exclusiva a favor d’un dels progenitors, s’atribuirà l’ús del domicili familiar a favor del cònjuge que tingui atribuïda la guarda dels fills comuns, fins que finalitzi la guarda. I això, tot i que l’habitatge familiar sigui propietat exclusiva del progenitor no custodi.

Subsidiàriament, s’atribuirà l’ús al cònjuge més necessitat des d’un punt de vista econòmic quan concorrin alguns dels següents supòsits:

• Si s’estableix una custòdia compartida dels fills comuns
• Quan els cònjuges no hagin tingut fills en comú o els fills siguin majors d’edat
• Si és previsible que el progenitor custodi tingui una necessitat d’habitatge posterior que els fills comuns assoleixin la majoria d’edat

Excepcionalment, encara que hi hagi fills menors, el jutge pot atribuir l’ús de l’habitatge familiar a la part que no té la guarda si és el mes necessitat i el cònjuge a qui correspon la guarda té mitjans suficients per procurar-se el seu propi habitatge.

És a dir, és possible que s’atribueixi la guarda dels fills en exclusiva a un dels progenitors, però s’atribueixi l’ús de l’habitatge a l’altre perquè sigui el més necessitat econòmicament i el progenitor que sí té la guarda dels fills disposa de mitjans econòmics o patrimonials suficients per a cobrir la seva necessitat d’habitatge i la dels fills.

❸ En quins casos es pot excloure l’atribució de l’ús de l’habitatge familiar?

Hi ha alguns casos en els que qualsevol dels cònjuges es pot oposar a la sol·licitud d’atribució de l’ús de l’habitatge:

• Si el sol·licitant té prou mitjans per aconseguir un habitatge propi
• Si qui ha de cedir l’ús pot pagar una pensió d’aliments a favor dels fills i/o una pensió compensatòria a favor de l’altra part suficient per cobrir les necessitats d’habitatge.

En aquests casos, es pot no atribuir l’ús a cap de les parts.

❹ Durada i possible pròrroga del dret d’ús.

L’atribució de l’ús de l’habitatge familiar és de caràcter temporal. No s’atribuirà l’ús del domicili amb caràcter vitalici o indefinit.

No obstant, el dret d’ús pot ser prorrogat si es demana judicialment com a mínim sis mesos abans que s’extingeixi el venciment que s’hagi determinat judicialment o mitjançant acord de les parts.

❺ Extinció del dret d’ús.

En cas d’haver-se fixat el dret d’ús mitjançant acord entre les parts, finalitzarà pels  motius establerts al conveni regulador.

Si el dret d’ús es va concedir com a conseqüència de la guarda dels fills, finalitzarà quan siguin majors d’edat.

Si s’atribueix el dret d’ús per raó de més necessitat, són causes d’extinció:

• La millora de la situació econòmica del beneficiari de l’ús o l’empitjorament de l’altre
• El matrimoni o la convivència marital del cònjuge beneficiari a l’habitatge l’ús del qual es va cedir
• La mort del cònjuge beneficiari
• El venciment del termini atorgat a la pròrroga
• De comú acord entre els cònjuges o per renúncia del beneficiari del dret d’ús

❻ Obligacions per raó de l’ús de l’habitatge.

El beneficiari de l’ús té una sèrie d’obligacions que es recullen a l’art. 233-23 del CCCat.

Segons la llei, les despeses ordinàries de conservació, manteniment i reparació de l’habitatge, el que inclou els subministraments i les despeses de comunitat ordinàries, i els tributs i les taxes de meritació anual (com l’IBI o la taxa d’escombraries) són a càrrec del cònjuge beneficiari del dret d’ús.

No obstant, cal tenir en compte que el CCCat. no modifica la Llei d’Hisendes Locals que considera subjectes passius de l’IBI als propietaris. Per tant, de cara a l’administració, si tots dos cònjuges són copropietaris, tots dos responen del pagament de l’impost, independentment que desprès es puguin reclamar entre ells l’import de l’IBI.

Pel que fa a les despeses d’adquisició de l’habitatge o millora com pot ser el préstec hipotecari, o les assegurances del mateix, s’han de satisfer d’acord amb el que disposi el títol de constitució. És a dir, si els cònjuges van adquirir el domicili familiar mitjançant un crèdit hipotecari, i en aquest préstec hi consten tots dos com a deutors, seguirà sent obligació de tots dos el pagament.

❼ Altres qüestions a tenir en compte.

• L’atribució de l’ús es realitza respecte del domicili familiar, independentment de la seva titularitat. Tot i que l’habitatge familiar sigui propietat exclusiva d’un dels cònjuges, se’n pot atribuir l’ús a l’altre.
• Si l’habitatge familiar és propietat única del cònjuge no beneficiari o és propietat de tots dos, la cessió de l’ús es ponderarà com a contribució en espècie de la pensió d’aliments dels fills o de la pensió compensatòria fixada a favor de l’altre cònjuge.
• En el cas que el domicili familiar no sigui de cap dels cònjuges, sinó que és propietat d’un familiar d’un d’ells que els ha permès l’ús de manera gratuïta i sense contracte, té preferència el dret de propietat per sobre del possible dret d’ús. Els propietaris de l’habitatge poden instar un procediment de desnonament en precari i demanar la restitució de la finca. És a dir, els propietaris de l’habitatge, són tercers aliens a la ruptura matrimonial i, per tant, no queden vinculats per l’acord al que haguessin pogut arribar les parts sobre el dret de l’ús.

Si necessita un advocat especialista en dret de família, no dubti en posar-se en contacte amb nosaltres.